Tecnologia mòbil i ensenyament

Per tots és sabut que la tecnologia mòbil té una forta presència a la nostra societat i que va en un augment que no som capaços d’imaginar. Com a mestres també sabrem que els joves són els principals usuaris de dispositius mòbils i aquest fet no es pot obviar. La polèmica està servida si analitzem la possibilitat de deixar entrar la tecnologia més davantera a l’aula, en aquest cas els mòbils, tot i que als centres està totalment prohibit l’ús de dispositius mòbils. Però que hem de fer per contra? Quedar-se enrere del món? 

És necessari buscar un equilibri en la balança entre educació i innovació. Tot ha passat per aquesta incertesa al seu inici i si els mestres no hagueren deixat d’innovar, encara estariem escrivint amb ploma, estudiant costura les xiquetes i aprenent llatí a unes classes abarrotades d’alumnes (bé, el darrer pot ser no ens caiga tant llunyà). Açò no vol dir que l’ensenyament que es feia abans i el que es fa ara siguen millor o pitjor que la resta, és, simplement, allò que s’adequa al moment. Doncs, pot ser, aquest siga el moment de desenvolupar una nova tendència que no ha de ser necessàriament roina. 

Sempre he pensat que la millor manera de aprendre és veure les coses per un mateix, conegut com l’aprenentatge visual, doncs bé, disposar d’un dispositiu conectat a Internet a l’aula ens permet que els alumnes traguen el cap per la finestra que és la xarxa per descobrir, sense ixir de l’aula, allò que estan estudiant. Per exemple, si aprenen els noms dels animals, que millor manera de retindre la informació que veient-ho per ells mateix.