Avant!

Em dic Belén i la teua opinió m'interessa.

diumenge, 23 de febrer del 2014

Experiències TIC a l'aula

Bon diumenge

En aquesta setmana hem pogut fer una aplicació de tot allò vist durant totes les sessions aplicades a l’aula i allò que és més important, una volta tenim tots els recursos per treballar, com els apliquem?, de quina manera? Doncs bé, una de les primeres qüestions que sorgeixen quan apliquem TIC a l’aula és com distribuïm a la classe perquè tots els alumnes puguen treballar a gust sense perdre detall del que s’explica. Personalment pense que la distribució més adequada depèn del context i les eines que vagen a emprar-se. Per a una classe d’informàtica, és millor que els ordinadors es troben situats en forma de ferradura, on ningú tapa a cap altre i el mestre pot, d’un cop d’ull,  que estan fent els alumnes, solventar-los els problemes amb un fàcil accés i controlar una mica veient que ocorre a cada ordinador. D’altra banda, si el que volem és mostrar un vídeo, no és necessari moure als alumnes del lloc, sempre que no es dificulten la visió, la distribució pot romandre la que té originàriament l’aula. Açò pel que fa a la teoria, en endinsar-nos a la pràctica ens hem d’emmotllar al que hi ha a cada aula que no sempre correspon amb allò que deuria ser, si no que per espai o condicions de cada col·legi, les aules estan distribuïdes com bonament poden.

Canviant de tema, m’agradaria comentar l’important tasca que estan duent a terme alguns mestres compartint les seues experiències educatives que tant ajuden a altres professionals. És una forma de conèixer recursos que tens la certesa que han esdevingut positius, no sols una activitat que queda molt bé al damunt del paper però ningú té la certesa de saber si és aplicable. M’agradaria recomanar Intercanvi d’experiències TIC, una pàgina que ens mostra un llistat d’activitats de totes les àrees aplicant les TIC. Al començ apareix el llistat per triar la que més ens interessa i després, clicant aquella que volem ens apareix un breu però clar resum de l’activitat amb els materials, la temporalització, objectius, nivell educatiu, entre d’altres. Molt recomanable! Si ens centrem en aquella que he triat de referència, l’experiència 10 referida a l’ensenyament de la llengua anglesa, m’agradaria afegir una activitat a la ja proposta. És de ben interessant que els alumnes coneguen contes i cançons en anglès, però que us pareix si després de  treballar aquestes activitats els alumnes no es converteixen en protagonistes actius? Es pot realitzar una petita dramatització del conte on els alumnes siguen els personatges, on apliquen els continguts que han aprés de forma real, produint-los ells mateixos. Veiem un exemple:




Salutacions TICàtiques,

Belén.


dissabte, 15 de febrer del 2014

Maquinari TIC

Bona tarda i bon dissabte!

Aquesta setmana hem estat investigant tot allò que envolta el món de les noves tecnologies aplicades a l’aula. El bagatge previ que tenia sobre aquesta matèria era més bé poc, l’únic que coneixia era el maldecap que produïa als mestres més veterans, aquells que estan a la vora de la jubilació perquè havien d’aprendre a manejar la pissarra digital. Encara puc recordar les seues paraules: “A nosaltres què ens fa açò, aquest any que ve em jubile, que ganes de fer-nos la punyeta” Bé, en part puc entendre la frustració d’aquestes persones per poder entendre’s amb tan complexa metodologia, però aquells més joves no tenen excusa.




És realment interessant atendre a l’evolució que experimenta l’educació dia rere dia. A més, tots som conscients que actualment a un alumne se’l motiva més col·locant-lo davant d’una pantalla d’ordinador que davant una pissarra, malgrat vagen a estudiar el mateix a un lloc que a l’altre, però no sé si estic completament d’acord en aplicar la tecnologia a l’aula pel mitjà que siga. En ocasions la necessitat és latent, però sempre ha d’estar ahÍ? Siga necessari o no? El vídeo no pot reflectir aquesta idea d’una forma millor. Si emprant les noves tecnologies anem a fer una classe de la mateixa forma que la faríem davant una pissarra tradicional, quin propòsit té fer una despesa de diners com aquesta? Internet ens ofereix un oceà de possibilitats i recursos que seria una vertadera llàstima balafiar, però no em de deixar d’emprar aquelles metodologies que cregam que són apropiades.




El primer que ens hem de mentalitzar és que cap de les dos metodologies (pissarra tradicional – pissarra digitar, per exemple) és excloent de l’altra, hem de veure-les com a complementàries i centrar-nos de que l’objectiu primer d’aquesta tasca que conduïm a l’aula és que els alumnes aprenguen.

Salutacions digitals,
Belén.

dimarts, 4 de febrer del 2014

Aprenentatge a Internet

Bona nit i bon quasi-dimecres!

Aquesta setmana hem navegat per un món totalment desconegut per a mi: les LSM. Són pàgines creades per mestres, en el nostre cas, per posar-se en contacte amb els alumnes, enviar temaris i exercicis i, en definitiva, motivar als alumnes en l’empra de les TIC i la cerca d’informació a la web per a realitzar les seues tasques canviant d’ubicació, de l’aula a la xarxa.

És realment curiosa la manera de procedir d’aquestos recursos, les WebQuest, per exemple, és allò que emprem en aquesta assignatura i he descobert que no és una cosa particular de la universitat, sinó que hi ha milers de activitats a la xarxa amb aquest format que són treballades per alumnes de primària. Una molt bona manera de transmetre els continguts que es donarien a l’aula per Internet amb un format senzill i fàcil d’utilitzar pels més menuts.



La cacera del tresor, malgrat que té menys ús que l’anterior, em sembla un recurs ben interessant per treballar amb els alumnes les recerques a la xarxa. En diverses ocasions ens trobem amb alumnes que han arribat a estudis superiors sense saber fer una tria d’informació útil o fer resums. Amb la cacera del tresor, se’ls facilita als xiquets on han de buscar la informació per poder respondre a unes preguntes. Ells tenen el plànol, sols han de seguir les pistes per poder arribar al tresor.



Del blog, poc més que dir-ne. Des que vam començar aquesta tasca que treballem setmana rere setmana amb ell i ja ens hem adonat de la importància que té com a recurs informatiu, comunicatiu i reflexiu. Una forma de esbravar-se lliurement d’opinions personals, de conèixer més sobre algun tema concret, d’opinar i, a la fi, de comunicar-se.



Res nou es pot aportar tampoc de les wikis. Tots hem emprat en alguna ocasió la vikipèdia o hem sentit parlar de wikileaks. Són webs de consulta d’informació activa, per què aquesta denominació d’activa? Perquè tot aquell que vulga aportar alguna cosa o no estiga d’acord amb el que es diu a la pàgina, pot modificar el contingut de forma que enriqueix a l’autor i als propers lectors.



Mai ens haguérem pogut imaginar la quantitat de recursos que tenim a l’abast com ara. En les nostres mans està que aquesta tasca es romanga, amb l’aportació d’informació, creació de nous materials i motivació als alumnes perquè els empren. Pel que fa a la meua especialitat, anglès, he vist moltíssima varietat que m’atrau personalment a emprar-la, per tant la feina amb els alumnes està quasi feta.

Wiki-Salutacions,

Belén.

diumenge, 2 de febrer del 2014

Portals educatius

Bon dia i bon diumenge!

Analitzant els tres portals educatius per excel·lència: Xtec, Edu365 i Edu3cat, el primer que m’ha cridat l’atenció és el format, el primer atabala de la quantitat d’informació que apareix a la pàgina principal, no sas exactament on has d’anar perquè sols veus lletres per tot arreu i lletres i més lletres. Vertaderament és una llàstima perquè malgrat açò, els recursos que ens presenta són realment bons, pel que fa a la meua especialitat, llengua estrangera, hi trobem metodologia de tot tipus: audiovisual, amb vídeos i cançons; per treballar l’escriptura, amb textos de diferents tipologies; gramàtica, amb exercicis per practicar a l’aula; vocabulari, per aprendre noves paraules, etc.


            Edu365, té un bon format de presentació i activitats en anglès molt interessants però la majoria són per a treballar de forma individual davant d’un ordinador, i aquesta tasca no sempre ens resulta favorable per a executar-la a classe.



Edu3cat té vídeos en anglès molt interessants però tots estan adreçats a alumnes de secundària i batxillerat, mancant al mestres de la feina que es realitza en infantil i primària.



Salutacions,

Belén.

Informació a Internet

Bon matí i bon diumenge!

Aquesta setmana he fet un descobriment d'aquells que et fan reflexionar sobre la professió d'un. He escodrinyat per diverses webs i blogs i he descobert a mestres totalment compromesos en allò que fan, dedicats a la seua tasca i amb temps per a publicar-la i donar-la a conèixer, a l'hora que ajuden i donen consells a tot aquell que ho necessite. Una volta més em replantege que l'educació és una vocació que es té o no es té, no es pot crear del no res. Un mestre té la capacitat tant per a ensenyar als seus alumnes com per a ensenyar a altres mestres que tingueren dubtes en un moment concret o una situació concreta. 

Primerament, vaig visitar el blog Nosaltres també som artistes on la mestra ens mostrava com treballar l'educació plàstica a l'aula, treballant amb els més menuts els colors. Una forma molt bona de que els xiquets aprenguen els colors tocant-los.

Després, vaig aterrar a un blog que pertanyia a la biblioteca d’un col·legi, s’anomena Mireu què fem a la nostra biblioteca, i em vaig quedar totalment abstreta. Que enveja no haver tingut alguna cosa semblant a açò a la biblioteca de l’escola. Un lloc on publicar notícies relacionades amb els llibres, recomanacions, i fantasia, molta fantasia, i no sols la que es troba als llibres, la creada pels bibliotecaris mateixos que es fan passar per personatges de ficció que viuen a la “biblio” com ells l’anomenen amb mascotes. Què millor manera de vendre fantasia que emprant fantasia?

A continuació, un IES de València em va sorprendre amb narracions d’obres clàssiques per part dels alumnes al seu blog Quadern de colors, una manera perfecta d’involucrar als pre-adolescents en una tasca tant dificultosa com aquesta.

A Un polsim de sal, la mestra d’infantil d’una escola infantil ens mostra els recursos que empra a l’aula per a ensenyar als alumnes a comptar les  síl·labes i les lletres de les paraules emprant una metodologia molt motivacional per als xiquets, ja que ho fan en forma de bingo. Grans i útils idees que se’ns posen a l’abast.

Finalment, el blog de Tirant al cap, és una web de consultes de curiositats i noticies relacionades amb el món de l’edició de llibres. Pot ser un bon recurs per a aquells mestres que vulguen assabentar-se de tot allò relacionat amb el món literari.


Torne a repetir que és una valuosa tasca el que aquestos i més mestres fan per l’educació i, des de la meua humil opinió he de dir-los: GRÀCIES!

Salutacions agraïdes,

Belén.