Bona tarda i bon dissabte!
Aquesta setmana
hem estat investigant tot allò que envolta el món de les noves tecnologies
aplicades a l’aula. El bagatge previ que tenia sobre aquesta matèria era més bé
poc, l’únic que coneixia era el maldecap que produïa als mestres més veterans, aquells
que estan a la vora de la jubilació perquè havien d’aprendre a manejar la
pissarra digital. Encara puc recordar les seues paraules: “A nosaltres què ens
fa açò, aquest any que ve em jubile, que ganes de fer-nos la punyeta” Bé, en part
puc entendre la frustració d’aquestes persones per poder entendre’s amb tan
complexa metodologia, però aquells més joves no tenen excusa.
És realment
interessant atendre a l’evolució que experimenta l’educació dia rere dia. A
més, tots som conscients que actualment a un alumne se’l motiva més
col·locant-lo davant d’una pantalla d’ordinador que davant una pissarra,
malgrat vagen a estudiar el mateix a un lloc que a l’altre, però no sé si estic
completament d’acord en aplicar la tecnologia a l’aula pel mitjà que siga. En
ocasions la necessitat és latent, però sempre ha d’estar ahÍ? Siga necessari o
no? El vídeo no pot reflectir aquesta idea d’una forma millor. Si emprant les
noves tecnologies anem a fer una classe de la mateixa forma que la faríem
davant una pissarra tradicional, quin propòsit té fer una despesa de diners com
aquesta? Internet ens ofereix un oceà de possibilitats i recursos que seria una
vertadera llàstima balafiar, però no em de deixar d’emprar aquelles
metodologies que cregam que són apropiades.
El primer que
ens hem de mentalitzar és que cap de les dos metodologies (pissarra tradicional
– pissarra digitar, per exemple) és excloent de l’altra, hem de veure-les com a
complementàries i centrar-nos de que l’objectiu primer d’aquesta tasca que
conduïm a l’aula és que els alumnes aprenguen.
Salutacions digitals,
Belén.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada