Avant!

Em dic Belén i la teua opinió m'interessa.

diumenge, 23 de febrer del 2014

Experiències TIC a l'aula

Bon diumenge

En aquesta setmana hem pogut fer una aplicació de tot allò vist durant totes les sessions aplicades a l’aula i allò que és més important, una volta tenim tots els recursos per treballar, com els apliquem?, de quina manera? Doncs bé, una de les primeres qüestions que sorgeixen quan apliquem TIC a l’aula és com distribuïm a la classe perquè tots els alumnes puguen treballar a gust sense perdre detall del que s’explica. Personalment pense que la distribució més adequada depèn del context i les eines que vagen a emprar-se. Per a una classe d’informàtica, és millor que els ordinadors es troben situats en forma de ferradura, on ningú tapa a cap altre i el mestre pot, d’un cop d’ull,  que estan fent els alumnes, solventar-los els problemes amb un fàcil accés i controlar una mica veient que ocorre a cada ordinador. D’altra banda, si el que volem és mostrar un vídeo, no és necessari moure als alumnes del lloc, sempre que no es dificulten la visió, la distribució pot romandre la que té originàriament l’aula. Açò pel que fa a la teoria, en endinsar-nos a la pràctica ens hem d’emmotllar al que hi ha a cada aula que no sempre correspon amb allò que deuria ser, si no que per espai o condicions de cada col·legi, les aules estan distribuïdes com bonament poden.

Canviant de tema, m’agradaria comentar l’important tasca que estan duent a terme alguns mestres compartint les seues experiències educatives que tant ajuden a altres professionals. És una forma de conèixer recursos que tens la certesa que han esdevingut positius, no sols una activitat que queda molt bé al damunt del paper però ningú té la certesa de saber si és aplicable. M’agradaria recomanar Intercanvi d’experiències TIC, una pàgina que ens mostra un llistat d’activitats de totes les àrees aplicant les TIC. Al començ apareix el llistat per triar la que més ens interessa i després, clicant aquella que volem ens apareix un breu però clar resum de l’activitat amb els materials, la temporalització, objectius, nivell educatiu, entre d’altres. Molt recomanable! Si ens centrem en aquella que he triat de referència, l’experiència 10 referida a l’ensenyament de la llengua anglesa, m’agradaria afegir una activitat a la ja proposta. És de ben interessant que els alumnes coneguen contes i cançons en anglès, però que us pareix si després de  treballar aquestes activitats els alumnes no es converteixen en protagonistes actius? Es pot realitzar una petita dramatització del conte on els alumnes siguen els personatges, on apliquen els continguts que han aprés de forma real, produint-los ells mateixos. Veiem un exemple:




Salutacions TICàtiques,

Belén.


dissabte, 15 de febrer del 2014

Maquinari TIC

Bona tarda i bon dissabte!

Aquesta setmana hem estat investigant tot allò que envolta el món de les noves tecnologies aplicades a l’aula. El bagatge previ que tenia sobre aquesta matèria era més bé poc, l’únic que coneixia era el maldecap que produïa als mestres més veterans, aquells que estan a la vora de la jubilació perquè havien d’aprendre a manejar la pissarra digital. Encara puc recordar les seues paraules: “A nosaltres què ens fa açò, aquest any que ve em jubile, que ganes de fer-nos la punyeta” Bé, en part puc entendre la frustració d’aquestes persones per poder entendre’s amb tan complexa metodologia, però aquells més joves no tenen excusa.




És realment interessant atendre a l’evolució que experimenta l’educació dia rere dia. A més, tots som conscients que actualment a un alumne se’l motiva més col·locant-lo davant d’una pantalla d’ordinador que davant una pissarra, malgrat vagen a estudiar el mateix a un lloc que a l’altre, però no sé si estic completament d’acord en aplicar la tecnologia a l’aula pel mitjà que siga. En ocasions la necessitat és latent, però sempre ha d’estar ahÍ? Siga necessari o no? El vídeo no pot reflectir aquesta idea d’una forma millor. Si emprant les noves tecnologies anem a fer una classe de la mateixa forma que la faríem davant una pissarra tradicional, quin propòsit té fer una despesa de diners com aquesta? Internet ens ofereix un oceà de possibilitats i recursos que seria una vertadera llàstima balafiar, però no em de deixar d’emprar aquelles metodologies que cregam que són apropiades.




El primer que ens hem de mentalitzar és que cap de les dos metodologies (pissarra tradicional – pissarra digitar, per exemple) és excloent de l’altra, hem de veure-les com a complementàries i centrar-nos de que l’objectiu primer d’aquesta tasca que conduïm a l’aula és que els alumnes aprenguen.

Salutacions digitals,
Belén.

dimarts, 4 de febrer del 2014

Aprenentatge a Internet

Bona nit i bon quasi-dimecres!

Aquesta setmana hem navegat per un món totalment desconegut per a mi: les LSM. Són pàgines creades per mestres, en el nostre cas, per posar-se en contacte amb els alumnes, enviar temaris i exercicis i, en definitiva, motivar als alumnes en l’empra de les TIC i la cerca d’informació a la web per a realitzar les seues tasques canviant d’ubicació, de l’aula a la xarxa.

És realment curiosa la manera de procedir d’aquestos recursos, les WebQuest, per exemple, és allò que emprem en aquesta assignatura i he descobert que no és una cosa particular de la universitat, sinó que hi ha milers de activitats a la xarxa amb aquest format que són treballades per alumnes de primària. Una molt bona manera de transmetre els continguts que es donarien a l’aula per Internet amb un format senzill i fàcil d’utilitzar pels més menuts.



La cacera del tresor, malgrat que té menys ús que l’anterior, em sembla un recurs ben interessant per treballar amb els alumnes les recerques a la xarxa. En diverses ocasions ens trobem amb alumnes que han arribat a estudis superiors sense saber fer una tria d’informació útil o fer resums. Amb la cacera del tresor, se’ls facilita als xiquets on han de buscar la informació per poder respondre a unes preguntes. Ells tenen el plànol, sols han de seguir les pistes per poder arribar al tresor.



Del blog, poc més que dir-ne. Des que vam començar aquesta tasca que treballem setmana rere setmana amb ell i ja ens hem adonat de la importància que té com a recurs informatiu, comunicatiu i reflexiu. Una forma de esbravar-se lliurement d’opinions personals, de conèixer més sobre algun tema concret, d’opinar i, a la fi, de comunicar-se.



Res nou es pot aportar tampoc de les wikis. Tots hem emprat en alguna ocasió la vikipèdia o hem sentit parlar de wikileaks. Són webs de consulta d’informació activa, per què aquesta denominació d’activa? Perquè tot aquell que vulga aportar alguna cosa o no estiga d’acord amb el que es diu a la pàgina, pot modificar el contingut de forma que enriqueix a l’autor i als propers lectors.



Mai ens haguérem pogut imaginar la quantitat de recursos que tenim a l’abast com ara. En les nostres mans està que aquesta tasca es romanga, amb l’aportació d’informació, creació de nous materials i motivació als alumnes perquè els empren. Pel que fa a la meua especialitat, anglès, he vist moltíssima varietat que m’atrau personalment a emprar-la, per tant la feina amb els alumnes està quasi feta.

Wiki-Salutacions,

Belén.

diumenge, 2 de febrer del 2014

Portals educatius

Bon dia i bon diumenge!

Analitzant els tres portals educatius per excel·lència: Xtec, Edu365 i Edu3cat, el primer que m’ha cridat l’atenció és el format, el primer atabala de la quantitat d’informació que apareix a la pàgina principal, no sas exactament on has d’anar perquè sols veus lletres per tot arreu i lletres i més lletres. Vertaderament és una llàstima perquè malgrat açò, els recursos que ens presenta són realment bons, pel que fa a la meua especialitat, llengua estrangera, hi trobem metodologia de tot tipus: audiovisual, amb vídeos i cançons; per treballar l’escriptura, amb textos de diferents tipologies; gramàtica, amb exercicis per practicar a l’aula; vocabulari, per aprendre noves paraules, etc.


            Edu365, té un bon format de presentació i activitats en anglès molt interessants però la majoria són per a treballar de forma individual davant d’un ordinador, i aquesta tasca no sempre ens resulta favorable per a executar-la a classe.



Edu3cat té vídeos en anglès molt interessants però tots estan adreçats a alumnes de secundària i batxillerat, mancant al mestres de la feina que es realitza en infantil i primària.



Salutacions,

Belén.

Informació a Internet

Bon matí i bon diumenge!

Aquesta setmana he fet un descobriment d'aquells que et fan reflexionar sobre la professió d'un. He escodrinyat per diverses webs i blogs i he descobert a mestres totalment compromesos en allò que fan, dedicats a la seua tasca i amb temps per a publicar-la i donar-la a conèixer, a l'hora que ajuden i donen consells a tot aquell que ho necessite. Una volta més em replantege que l'educació és una vocació que es té o no es té, no es pot crear del no res. Un mestre té la capacitat tant per a ensenyar als seus alumnes com per a ensenyar a altres mestres que tingueren dubtes en un moment concret o una situació concreta. 

Primerament, vaig visitar el blog Nosaltres també som artistes on la mestra ens mostrava com treballar l'educació plàstica a l'aula, treballant amb els més menuts els colors. Una forma molt bona de que els xiquets aprenguen els colors tocant-los.

Després, vaig aterrar a un blog que pertanyia a la biblioteca d’un col·legi, s’anomena Mireu què fem a la nostra biblioteca, i em vaig quedar totalment abstreta. Que enveja no haver tingut alguna cosa semblant a açò a la biblioteca de l’escola. Un lloc on publicar notícies relacionades amb els llibres, recomanacions, i fantasia, molta fantasia, i no sols la que es troba als llibres, la creada pels bibliotecaris mateixos que es fan passar per personatges de ficció que viuen a la “biblio” com ells l’anomenen amb mascotes. Què millor manera de vendre fantasia que emprant fantasia?

A continuació, un IES de València em va sorprendre amb narracions d’obres clàssiques per part dels alumnes al seu blog Quadern de colors, una manera perfecta d’involucrar als pre-adolescents en una tasca tant dificultosa com aquesta.

A Un polsim de sal, la mestra d’infantil d’una escola infantil ens mostra els recursos que empra a l’aula per a ensenyar als alumnes a comptar les  síl·labes i les lletres de les paraules emprant una metodologia molt motivacional per als xiquets, ja que ho fan en forma de bingo. Grans i útils idees que se’ns posen a l’abast.

Finalment, el blog de Tirant al cap, és una web de consultes de curiositats i noticies relacionades amb el món de l’edició de llibres. Pot ser un bon recurs per a aquells mestres que vulguen assabentar-se de tot allò relacionat amb el món literari.


Torne a repetir que és una valuosa tasca el que aquestos i més mestres fan per l’educació i, des de la meua humil opinió he de dir-los: GRÀCIES!

Salutacions agraïdes,

Belén.

dijous, 23 de gener del 2014

Tecnologia mòbil i ensenyament

Per tots és sabut que la tecnologia mòbil té una forta presència a la nostra societat i que va en un augment que no som capaços d’imaginar. Com a mestres també sabrem que els joves són els principals usuaris de dispositius mòbils i aquest fet no es pot obviar. La polèmica està servida si analitzem la possibilitat de deixar entrar la tecnologia més davantera a l’aula, en aquest cas els mòbils, tot i que als centres està totalment prohibit l’ús de dispositius mòbils. Però que hem de fer per contra? Quedar-se enrere del món? 

És necessari buscar un equilibri en la balança entre educació i innovació. Tot ha passat per aquesta incertesa al seu inici i si els mestres no hagueren deixat d’innovar, encara estariem escrivint amb ploma, estudiant costura les xiquetes i aprenent llatí a unes classes abarrotades d’alumnes (bé, el darrer pot ser no ens caiga tant llunyà). Açò no vol dir que l’ensenyament que es feia abans i el que es fa ara siguen millor o pitjor que la resta, és, simplement, allò que s’adequa al moment. Doncs, pot ser, aquest siga el moment de desenvolupar una nova tendència que no ha de ser necessàriament roina. 

Sempre he pensat que la millor manera de aprendre és veure les coses per un mateix, conegut com l’aprenentatge visual, doncs bé, disposar d’un dispositiu conectat a Internet a l’aula ens permet que els alumnes traguen el cap per la finestra que és la xarxa per descobrir, sense ixir de l’aula, allò que estan estudiant. Per exemple, si aprenen els noms dels animals, que millor manera de retindre la informació que veient-ho per ells mateix.

TILC: Comunicació a Internet

Aquesta setmana hem tractat un tema realment familiar per a tots: les xarxes socials. Dic familiar perquè tard o d’hora tots ens hem relacionat amb alguna de les diverses que n’existeixen: Facebook o Twitter, que són les més emprades i mundialment conegudes. Fins ací, res que no conegam, però donem-li un altre enfoc: i si emprem les xarxes socials a l’aula?


Des que vam començar aquesta tercera unitat que estic donant-hi voltes a la qüestió, no sé com es poden relacionar aquestos dos termes: educació i xarxes socials. Juraria que sempre estic sentint a mestres dir que no estava bé que els alumnes passaren tantes hores a les xarxes, queixa a la que també se sumaven els pares. Per a donar una mica de llum a aquest fet que em plantejava tan oscur i sense futur ni fundament, començarem a llegir textos, articles i documents que ens mostraven com ha funcionat aquesta tasca a alguns col·legis, de fet, després d’açò comence a veure de què manera es pot fer i ara ho entenc.


Com a Twittera que sóc, els casos que més m’han sorprés han sigut els dels col.legis i instituts que empren aquesta xarxa social. Per exemple, un IES del País Basc empra Twitter per fer resums dels capitols del Quixot en tan sols 140 caracters (@ElQuijoTweet). Una manera molt motivadora i divertida d’aprendre més sobre aquest llibre d’obligada lectura i sobre la síntesi de textos que, en aquest cas, és més que evident. A més, un col.legi asturià empra el compte de Twitter com a tauler d’anuncis per a comunicar-se tant amb pares com amb alumnes i crear així una comunitat educativa completa (@cplaviada).


Una altra pàgina que solc emprar de tant en tant per fer consultes personals és http://www.slideshare.net/. Aquesta pàgina ens pot avançar molta feina de la que, possiblement, es trobava a la nostra pila de “material per preparar”. És tracta d’una pàgina de presentacions en Power Point de qualsevol tema que se’ns ocòrrega. Per exemple aquest:



Durant la meua investigació, tractant de buscar una relació convincent entre aula i xarxes socials vaig conèixer una pàgina que ens proporciona tot allò necessari per a dur-ho a terme. Aquesta pàgina és http://didactalia.net/comunidad/materialeducativo que perteneix a http://www.gnoss.com/home. Trobem la pàgina en castellà però podem triar l’idioma català i ens localitza els recursos que apareixen en català. És una gran comunitat educativa en la que els mestres es poden posar en contacte per compartir material i experiències. Vegem-ho a la imatge:





En aquesta pàgina podem trobar l’etiqueta de Recursos educatius on podem descarregar-nos jocs o exercicis sobre diverses temàtiques o assignatures. També trobem l’etiqueta de Lliçons on podem triar-ne l’assignatura, el tema i el curs, des de 3r de primària fins 4rt de l’ESO. A l’apartat de Mapes, es poden descarregar mapes, alguns interactius i altres versions per imprimir, de tots els països, estats, comunitats autònomes. Per desenvolupar els treballs manuals a l’aula podem accedir a l’etiqueta Paper toys i descarregar-nos figures de paper de Goya, van Gogh o Sorolla entre d’altres que els xiquets poden formar, vegem-ho a la imatge:




Si ens donem d’alta a l’etiqueta de Persones, podem accedir a la de Debats i participar activament amb altres mestres que presenten qüestions, donen idees i donen impressions.
És una web de donar i rebre tant material com experiències, per tant molt útil per tots aquells que formem part del món educatiu.

Després de veure tants recursos com he conegut en aquest tema, he de dir que la visió refrectària que mantenia al començ s’ha esvanit. Em pareix interesantíssim crear un conter de Twitter a l’escola, on es publiquen diariament les notícies que ocòrren tant per a mestres com per a alumnes i pares. A més, en eixides culturals, es poden publicar fotografies per posar-les a l’abast de pares i alumnes. També es pot treballar a classe un llibre i practicar la síntesi de textos fent resums per mig de Twitter emprant un Hashtag acordat a classe. Tot açò troba un equilibri perfecte entre comunitat escolar, noves tecnologies i tendències, motivació i treball.




A Twitter he publicat: 

#TILCiTIC Quin misteri amaguen les Xarxes Socials per a què hi hagen xiquets que falsifiquen la seua data de naixement per poder accedir-hi?

#TILCiTIC Està canviant a un ritme la societat que els xiquets en edats de jugar es passen el temps enfront de la pantalla de l'ordinador.

#TILCiTIC Quan surt el dubte de si podem emprar noves tecnologies a classe, apareixen comptes com aquest que t'ho demostren @ElQuijoTweet

#TILCiTIC Un col.legi públic asturià empra el compte @cplaviada per a comunicar-se amb pares i mestres de les novetats de l'escola.


#TILCiTIC Com diu l'amiga @angelaXela que dificil se'ns fa pensar en una societat sense tecnologia. Com s'hem pogut fer tan dependents?